Letras
Callar, sentir a dins
Com moren sempre
Les nostres paraules
Volíem explicar-nos
Cansats de naufragar dins l'ocea
De gent afortunada
Voliem abraçar-nos
Cremar per diversió
Els nostres cossos joves plens de rabia
Volíem escapar-nos
Mirarem les imperfeccions
Que ens han tocat a cadascú
Les mostrarem que vegen que son nostres
I estan plenes de magia
I tornarem a mirar en la distància la lluna
I que ens ajude a tornar, tornar de la deriva
Ens tornarem a abraçar si la marea ens crida
Descobriré la raó amb tu
Perduts aillats de tot
I sempre despreciem el que ens envolta
Podríem estimar-nos
Parlarem amb la sensació d'haver perdut el nord i així ens agradarem
Mai més podrem admetre que ens tanquen dins la gàbia
I tornadem a mirar en la distància la lluna
I que ens ajude a tornar, tornar de la deriva
Ens tornarem a abraçar si la marea ens crida
Descobriré la raó per entendre aquesta vida
I tornarem a mirar en la distància la lluna
I que ens ajude a tornar, tornar de la deriva
Ens tornarem a abraçar si la marea ens crida
Descobriré la raó amb tu
Ens quedarà per fer tot el que vulgues
Tan sols hem d'acceptar que som així i som qui som
I cada volta que ens miren, sabran
Que hem abraçat el nostre infern i som més grans